L'existencialisme en els nostres temps

Al segle passat, alguns autors com Sartre, Simone de Beauvoir o fins i tot el propi F. W. Nietzsche, a més de rebutjar l'existència de Déu rebutgen el seu paper en la vida de les persones i afirmen que naixquem sense essència ni naturalesa, no hi som res, i són les nostres accions i fets, els què ens concedeixen existència. Per tant les nostres eleccions són un compromís que prenem i que ens condiciona els fets posteriors. Malgrat el seu recent s'orgiment, l'autodeterminisme, concepte imprescindible que representa la capacitat i la necessitat de triar i admetre la responsabilitat de les conseqüències, ha fet reflexionar als individus aconseguint que aquests es mobilitzaren per aconseguir els seus objectius. Per exemple va ser el motor que donà lloc al feminisme. Després de tantes desigualtats entre homes i dones, poc a poc la gent (no només dones), es va començar a donar conte de com de injust és esclavitzar a la dona com ho feien i donar-li un paper predeterminat en la vida, ja que tots naixíem iguals, i que cadascú devia triar el que volia fer sense que ningú els ho imposés un destí. Altre moment en el qual ha tingut molta importància l’existencialisme és la Revolució Francesa al 1789; arribat el punt en el que molta gent es trobava sotmesa per la monarquia, i molts d’ells creien fermament en l’autodeterminisme, decidiren fer una revolució per a llevar-lis als membres de la família reial el poder que els atorgava haver naixcut en una família com aquella. Com pensaven de manera contundent que no es mereixien eixos beneficis que tenien sols per ser de la família reial, mataren a alguns membres de dita família. Encara que podem reconèixer aquestes posicions com a existencialistes, no vol dir que en la època s’anomenaren així ni que foren conscients, ni tampoc que solament s’inicià la revolució per aquest sentiment, però crec que sí que és un cas existencialista.