"Cadascú ha de fer-se el seu propi camí"

A l'últim segle ha sorgit una nova corrent que afirma que l'home es troba soles i que ha de guiar-se per si mateix. Ho ha de fer des de la llibertat, en poques paraules el que defensa per damunt de tot és l'autodeterminació i l'absoluta llibertat humana. Res es troba establert i cadascú es crea a sí mateix amb cada elecció que fa en la seua vida, fent que aquestes constants eleccions adquirisquen molta importància. Dos bons exemples d'aquesta postura, l'existencialisme, són Sartre i Simone de Beauvoir els quals eren ateus, cosa que els permeté creure que no hi ha normes establertes per Déu ni tampoc valors revelats per ell. Una altra figura molt important amb aquesta posició és J. S. Mill concebia la societat en la que vivim complexa, plena d'institucions, de persones amb poder sobre nosaltres, de presons, de lleis ... però mai va admetre que es reduïra la llibertat privada dels individus. Ell defensava que l'Estat mai no devia d'intervenir a la vida privada de les persones, i que sols estava justificada la intervenció d'aquest i la repressió, quan el que fa una persona perjudica a altres persones. L'Estat deuria informar a la gent dels possibles perills i posar mitjans per a que no pogueren emprar-se per a ferir a altres. Hi ha una frase que reflecteix molt bé aquest concepte "la llibertat de cadascú acaba on comença la llibertat d'un altre".. Podem dir que mantenia una postura extrema, anomenada "liberaisme radical", el què pretén reduir al màxim les funcions de l'Estat impedint que realitze tasques molt importants com ocupar-se d'una repartició més o menys igual de la riquesa entre la població, per tal d'evitar l'explotació de l'home.