Dades interesants sobre l'obra i l'escriptora

L'escriptora Ana Estupiña Sánchez, naixcuda en Valencia i llicenciada en la facultat de "Filosofia i ciències de la educació" l'any 1989. Aprovà les opocicions l’any 1990/91 i actualment és funcionaria, professora en el "IES Peset Aleixandre" (C/ Cid Campeador nº 2 Paterna), cap de dep. Filosofia i Tutora de 4º ESO A. Ha escrit i ha col•laborat en l’elaboració de diferents textos o fragments com “NIETZSCHE, UNA INTRODUCCIÓN DIDÁCTICA A LA GENEALOGÍA DE LA MORAL”, "¿SOMOS LIBRES DE SER LIBRES?”, “CHATARRA DE SANGRE Y CIELO”, “LA REFORMA DE LA LEY DE ENJUICIAMIENTO CRIMINAL”, “MAFALDA. CALENDARIO 2004”, “PRACTICA DEL PROCESO PENAL VOL II”, “CAMPO DE AGRAMANTE. REVISTA. Nº 3”, o com el nostre llibre de Filosofia i Ciutadania: “EL SABER FILOSÒFIC”.

Aquesta breu narració filosòfica forma part d'un llibre de la col•lecció "Lecturas para estrenar-se en ...", en concret el llibre on és inclosa és diu "Lecturas para estrenar-se en ÉTICA". El fragment del llibre té 25 pàgines, de les quals a les dos últimes planes hi ha activitats per tal de fer-nos reflexionar sobre el tema que ella hi tracta constantment; la llibertat i les postures que diferents filòsofs han pres front a ella en diferents moments històrics.

¿Un pardal o una granota no són lliures?

El contingut filosòfic es centra en la llibertat i en un bon grapat de distintes visions aportades per pensadors en diferents èpoques. Arran de la narració que ens conta i de les converses que els dos personatges principals mantenen, s'expliquen els continguts... Abans d'entrar en matèria planteja moltes qüestions de l'estil de si som o no som lliures, si els animals son més lliures que nosaltres els humans, etc., però també deixa clar algunes coses, com que no existeix la llibertat absoluta per exemple.

"La llibertat no és possible perquè la conducta humana està totalment condicionada"

Primerament tracta el determinisme, el qual afirma que la llibertat no és possible perquè la conducta humana es troba totalment condicionada per una sèrie de causes, i que per tant no actuem lliurement sinó moguts per aquestes. Segons què determina la nostra conducta podrem anomenar diferents tipus de determinisme. Alguns factors que la poden condicionar són la biologia, la psicologia, la societat, Deu, etc. Algunes figures que representen aquesta corrent són Leucip y Demòcrit del s. V a. C. Pensaven que tot estava format per partícules de matèria indivisible (àtoms), el moviment, la unió i la separació de les quals obeïen lleis mecàniques i per tant no deixaven lloc per a la llibertat de moviment. Aquest fenomen s’anomenà “mecanicisme”.

"Estem formats per cos i ànima i entre ambdues hi ha comunicació"

Altres filòsofs han tingut altres postures com Descartes (França s. XVII), que malgrat defensar el mecanicisme per a la “substància extensa” (tot allò material i que ocupava cert espai) també defensava la llibertat de la “substància pensant” (allò immaterial com el pensament, incloent els animals). I Kant, parlava del “món fenomènic”, els fenòmens regits per lleis naturals i per tant no lliures, i el “món noümènic” la voluntat humana prové de la raó humana i per tant es dóna la llibertat. Podem reconèixer aquesta postura front a la llibertat com a dualista perquè aquesta es fonamenta en que estem formats per cos i ànima (o raó en el cas de Kant), i que entre ambdues existeix certa comunicació.

"La propietat privada no fa més que desequilibrar la balança"

K. H. Marx (alemany del s. XIX) tenia una idea peculiar de la llibertat. Parlava de la importància de les condicions materials per a que els individus siguen lliures i se puguen desenvolupar com a persones. Parlava també de l'abolició de la propietat privada dels mitjans de producció com puguen ser les fàbriques o la terra, perquè per a ell açò afavoria el repartiment desigual de la riquesa, a causa de l'explotació de l'home i causant més explotació al mateix temps. El marxisme és una doctrina política la qual fuig de l'explotació humana de tot tipus per tal d'aconseguir la vertadera llibertat.

"Cadascú ha de fer-se el seu propi camí"

A l'últim segle ha sorgit una nova corrent que afirma que l'home es troba soles i que ha de guiar-se per si mateix. Ho ha de fer des de la llibertat, en poques paraules el que defensa per damunt de tot és l'autodeterminació i l'absoluta llibertat humana. Res es troba establert i cadascú es crea a sí mateix amb cada elecció que fa en la seua vida, fent que aquestes constants eleccions adquirisquen molta importància. Dos bons exemples d'aquesta postura, l'existencialisme, són Sartre i Simone de Beauvoir els quals eren ateus, cosa que els permeté creure que no hi ha normes establertes per Déu ni tampoc valors revelats per ell. Una altra figura molt important amb aquesta posició és J. S. Mill concebia la societat en la que vivim complexa, plena d'institucions, de persones amb poder sobre nosaltres, de presons, de lleis ... però mai va admetre que es reduïra la llibertat privada dels individus. Ell defensava que l'Estat mai no devia d'intervenir a la vida privada de les persones, i que sols estava justificada la intervenció d'aquest i la repressió, quan el que fa una persona perjudica a altres persones. L'Estat deuria informar a la gent dels possibles perills i posar mitjans per a que no pogueren emprar-se per a ferir a altres. Hi ha una frase que reflecteix molt bé aquest concepte "la llibertat de cadascú acaba on comença la llibertat d'un altre".. Podem dir que mantenia una postura extrema, anomenada "liberaisme radical", el què pretén reduir al màxim les funcions de l'Estat impedint que realitze tasques molt importants com ocupar-se d'una repartició més o menys igual de la riquesa entre la població, per tal d'evitar l'explotació de l'home.

L'existencialisme en els nostres temps

Al segle passat, alguns autors com Sartre, Simone de Beauvoir o fins i tot el propi F. W. Nietzsche, a més de rebutjar l'existència de Déu rebutgen el seu paper en la vida de les persones i afirmen que naixquem sense essència ni naturalesa, no hi som res, i són les nostres accions i fets, els què ens concedeixen existència. Per tant les nostres eleccions són un compromís que prenem i que ens condiciona els fets posteriors. Malgrat el seu recent s'orgiment, l'autodeterminisme, concepte imprescindible que representa la capacitat i la necessitat de triar i admetre la responsabilitat de les conseqüències, ha fet reflexionar als individus aconseguint que aquests es mobilitzaren per aconseguir els seus objectius. Per exemple va ser el motor que donà lloc al feminisme. Després de tantes desigualtats entre homes i dones, poc a poc la gent (no només dones), es va començar a donar conte de com de injust és esclavitzar a la dona com ho feien i donar-li un paper predeterminat en la vida, ja que tots naixíem iguals, i que cadascú devia triar el que volia fer sense que ningú els ho imposés un destí. Altre moment en el qual ha tingut molta importància l’existencialisme és la Revolució Francesa al 1789; arribat el punt en el que molta gent es trobava sotmesa per la monarquia, i molts d’ells creien fermament en l’autodeterminisme, decidiren fer una revolució per a llevar-lis als membres de la família reial el poder que els atorgava haver naixcut en una família com aquella. Com pensaven de manera contundent que no es mereixien eixos beneficis que tenien sols per ser de la família reial, mataren a alguns membres de dita família. Encara que podem reconèixer aquestes posicions com a existencialistes, no vol dir que en la època s’anomenaren així ni que foren conscients, ni tampoc que solament s’inicià la revolució per aquest sentiment, però crec que sí que és un cas existencialista.

El marxisme com a forma de govern

És curiós com al llarg de la història gran part de la població ha estat buscant la llibertat i l’altra part ha estat buscant sotmetre a la part que ells mateixos anomenarien “revolucionaria”. ¿Però realment buscar la llibertat és una revolució? Si revolució és un terme que s’aplica per indicar un canvi, això vol dir que prèviament no érem lliures, alguna vegada la humanitat ha sigut lliure? Alguns governs, han tractat de portar l’igualat econòmica a la seua població, per tal de que no hi hagués alguns que es pogueren permetre explotar als altres, ni que hi hagueren alguns amb la necessitat de ser explotats per a poder menjar. Açò ha passat nombroses ocasions, en diferents governs (principalment comunistes) i l’economia acaba estant tan planificada, tan planificada que la població acaba per estar altra vegada sense llibertat. És el cas de Veneçuela i Cuba (actualment), o a Rússia i Corea temps enrere.

L'opinió que la llibertat té de mí

Encara que se que no és el pertinent ni molt menys interessant vaig a comentar la meua opinió sobre la llibertat en general per si algú pot fer-me canviar d’opinió. Baix el meu punt de vista la llibertat no pot existir, perquè estem formats per substàncies o matèria, la qual al mateix temps està regida per lleis (considere que només coneixem una menudíssssssssima part d’elles). Crec que la forma que tot açò té d’interrelacionar-se, en principi, només pot donar un resultat, de la mateixa manera que d’una suma sols s’hi pot extraure un resultat. Se que el determinisme està prou passat i refutat, però no sóc capaç de trobar cap argument que me convença, algú m’ajuda?