DOS CABEZAS PIENSAN MAS QUE UNA… LA UNIÓN HACE LA FUERZA… gran importancia tiene el trabajo en equipo…

En el último cuarto del siglo que recientemente hemos dejado atrás, un gran número de territorios se han aliado con fines comunes, el objetivo principal de los cuales siempre es conseguir una mejora, una mejor gestión y mayor rendimiento, ayudándose los unos a los otros, la creación de ventajas comunes para los pertenecientes a un mismo grupo, etc. Además de entre otros principios, se establece el respeto entre los componentes de dicha unión. ¿Esto a lo que podríamos llamar hoy en día como ALIANZA DE CIVILIZACIONES, es en realidad una novedad, o ya se había pensado con anterioridad que daría buen resultado? Pues bien, podríamos decir que como mínimo se remonta a la época de Immanuel Kant.
Éste filósofo nacido, criado y muerto en Köningsberg fue, en un periodo muy concreto de su vida, muy prolífico y provocó un importante giro en el campo epistemológico, rompiendo con las posturas anteriores (empiristas y racionalistas). Pero no sólo eso, también abordó otros temas como la libertad (la cual la relacionaba con el yo, con el alma) y la felicidad. Respecto a la libertad seguía un imperativo categórico kantiano el cual fundamentalmente recomendaba: “Haz lo que debes” de esta manera estarás siempre bien contigo mismo y con los demás; y en cuanto a la felicidad, consideraba vagamos en busca de ella, y esta para él se experimenta en la cultura, la belleza y la amistad. Esto conlleva la amistad con los de los pueblos vecinos y su respeto, la enemistad llevaría a la guerra, la antítesis por tanto de la felicidad: muerte, destrucción, dolor, sufrimiento… no es compatible con la felicidad (en ella importante la autonomía de la voluntad, también en la libertad). Curioso verdad? Estos rasgos son en parte los que caracterizan las actuales Alianzas de civilizaciones. Los países norteamericanos y los europeos, desde hace algún tiempo aunque no demasiado, se organizan para ser competentes y la globalización a propiciado este repentino encontronazo tras una larga historia de guerras europeas y norteamericanas. Aun así sigue habiendo guerras, pero no entre los miembros de la Unión Europea, ni tampoco dentro de los Estados Unidos, las guerras son de estos hacia otros territorios en los que aún no se ha alcanzado semejante acuerdo como para no tener que luchar. De todas formas, y contradiciendo lo que Kant consideraría lo que deberíamos hacer, la guerra política sigue y seguirá; a lo mejor hasta que la gran mayoría de la población decida que prefiere hacer lo que debe, o cuando los altos cargos quieran hacer lo que deben; o quizá no.

“La moralidad es, pues, la relación de las acciones con la

autonomía de la voluntad, esto es, con la posible legislación

universal, por medio de las máximas de la misma”

Immanuel Kant,
Fundamentación de la metafísica de las costumbres, Capítulo Segundo

Dades interesants sobre l'obra i l'escriptora

L'escriptora Ana Estupiña Sánchez, naixcuda en Valencia i llicenciada en la facultat de "Filosofia i ciències de la educació" l'any 1989. Aprovà les opocicions l’any 1990/91 i actualment és funcionaria, professora en el "IES Peset Aleixandre" (C/ Cid Campeador nº 2 Paterna), cap de dep. Filosofia i Tutora de 4º ESO A. Ha escrit i ha col•laborat en l’elaboració de diferents textos o fragments com “NIETZSCHE, UNA INTRODUCCIÓN DIDÁCTICA A LA GENEALOGÍA DE LA MORAL”, "¿SOMOS LIBRES DE SER LIBRES?”, “CHATARRA DE SANGRE Y CIELO”, “LA REFORMA DE LA LEY DE ENJUICIAMIENTO CRIMINAL”, “MAFALDA. CALENDARIO 2004”, “PRACTICA DEL PROCESO PENAL VOL II”, “CAMPO DE AGRAMANTE. REVISTA. Nº 3”, o com el nostre llibre de Filosofia i Ciutadania: “EL SABER FILOSÒFIC”.

Aquesta breu narració filosòfica forma part d'un llibre de la col•lecció "Lecturas para estrenar-se en ...", en concret el llibre on és inclosa és diu "Lecturas para estrenar-se en ÉTICA". El fragment del llibre té 25 pàgines, de les quals a les dos últimes planes hi ha activitats per tal de fer-nos reflexionar sobre el tema que ella hi tracta constantment; la llibertat i les postures que diferents filòsofs han pres front a ella en diferents moments històrics.

¿Un pardal o una granota no són lliures?

El contingut filosòfic es centra en la llibertat i en un bon grapat de distintes visions aportades per pensadors en diferents èpoques. Arran de la narració que ens conta i de les converses que els dos personatges principals mantenen, s'expliquen els continguts... Abans d'entrar en matèria planteja moltes qüestions de l'estil de si som o no som lliures, si els animals son més lliures que nosaltres els humans, etc., però també deixa clar algunes coses, com que no existeix la llibertat absoluta per exemple.

"La llibertat no és possible perquè la conducta humana està totalment condicionada"

Primerament tracta el determinisme, el qual afirma que la llibertat no és possible perquè la conducta humana es troba totalment condicionada per una sèrie de causes, i que per tant no actuem lliurement sinó moguts per aquestes. Segons què determina la nostra conducta podrem anomenar diferents tipus de determinisme. Alguns factors que la poden condicionar són la biologia, la psicologia, la societat, Deu, etc. Algunes figures que representen aquesta corrent són Leucip y Demòcrit del s. V a. C. Pensaven que tot estava format per partícules de matèria indivisible (àtoms), el moviment, la unió i la separació de les quals obeïen lleis mecàniques i per tant no deixaven lloc per a la llibertat de moviment. Aquest fenomen s’anomenà “mecanicisme”.

"Estem formats per cos i ànima i entre ambdues hi ha comunicació"

Altres filòsofs han tingut altres postures com Descartes (França s. XVII), que malgrat defensar el mecanicisme per a la “substància extensa” (tot allò material i que ocupava cert espai) també defensava la llibertat de la “substància pensant” (allò immaterial com el pensament, incloent els animals). I Kant, parlava del “món fenomènic”, els fenòmens regits per lleis naturals i per tant no lliures, i el “món noümènic” la voluntat humana prové de la raó humana i per tant es dóna la llibertat. Podem reconèixer aquesta postura front a la llibertat com a dualista perquè aquesta es fonamenta en que estem formats per cos i ànima (o raó en el cas de Kant), i que entre ambdues existeix certa comunicació.

"La propietat privada no fa més que desequilibrar la balança"

K. H. Marx (alemany del s. XIX) tenia una idea peculiar de la llibertat. Parlava de la importància de les condicions materials per a que els individus siguen lliures i se puguen desenvolupar com a persones. Parlava també de l'abolició de la propietat privada dels mitjans de producció com puguen ser les fàbriques o la terra, perquè per a ell açò afavoria el repartiment desigual de la riquesa, a causa de l'explotació de l'home i causant més explotació al mateix temps. El marxisme és una doctrina política la qual fuig de l'explotació humana de tot tipus per tal d'aconseguir la vertadera llibertat.

"Cadascú ha de fer-se el seu propi camí"

A l'últim segle ha sorgit una nova corrent que afirma que l'home es troba soles i que ha de guiar-se per si mateix. Ho ha de fer des de la llibertat, en poques paraules el que defensa per damunt de tot és l'autodeterminació i l'absoluta llibertat humana. Res es troba establert i cadascú es crea a sí mateix amb cada elecció que fa en la seua vida, fent que aquestes constants eleccions adquirisquen molta importància. Dos bons exemples d'aquesta postura, l'existencialisme, són Sartre i Simone de Beauvoir els quals eren ateus, cosa que els permeté creure que no hi ha normes establertes per Déu ni tampoc valors revelats per ell. Una altra figura molt important amb aquesta posició és J. S. Mill concebia la societat en la que vivim complexa, plena d'institucions, de persones amb poder sobre nosaltres, de presons, de lleis ... però mai va admetre que es reduïra la llibertat privada dels individus. Ell defensava que l'Estat mai no devia d'intervenir a la vida privada de les persones, i que sols estava justificada la intervenció d'aquest i la repressió, quan el que fa una persona perjudica a altres persones. L'Estat deuria informar a la gent dels possibles perills i posar mitjans per a que no pogueren emprar-se per a ferir a altres. Hi ha una frase que reflecteix molt bé aquest concepte "la llibertat de cadascú acaba on comença la llibertat d'un altre".. Podem dir que mantenia una postura extrema, anomenada "liberaisme radical", el què pretén reduir al màxim les funcions de l'Estat impedint que realitze tasques molt importants com ocupar-se d'una repartició més o menys igual de la riquesa entre la població, per tal d'evitar l'explotació de l'home.